Campionat d'Aragó

Relax. Descans. Calma. Miro enrere i me’n adono de tot el que he avançat. Fa una setmana aproximadament estava complint un dels meus objectius; debutar en el campionat d’Aragó. A vegades no sóc conscient de lo ràpid que m’estan passant les coses, i és a mesura de tatxar propòsits després de tres mesos en el món de les carreres que me’n adono i agafo forces per marcar-me més i millors metes.

Nervis. Concentració. Ímpetu. La nit abans de la carrera va ser de les més dures, la emoció m’embargava el cos. Aquesta carrera era especial. Era la primera cursa del Campionat d’Aragó, una de les metes proposades, i de moment, la més important, però hi havien, a més a més, raons de sentiment. La carrera transcorria al poble veí del qual prové tota la meva família, i on es troben, en part, les arrels de la meva passió per aquest esport: el trailrunning. D'aquesta manera dissabte després de dinar acompanyat de la meva mare agafàvem el cotxe i direcció Cantavieja  per fer nit a casa dels meus avis.  Allà vaig assistir amb els meus cosins i alguns amics de l'A.D.Maestrazgo a la xerrada informativa del recorregut de  la cursa.

Il·lusió. Seguretat. Força. Arriba el dia! Em desperto a les 7 amb tot preparat i moltes ganes de arrencar, així que en poc temps em planto a la línia de sortida ple de nervis esperant que tot surti bé. Començo tranquil i tenint molt clara la meva estratègia: guardar forces per apretar a la segona meitat del recorregut que és més corredora i és on puc aprofitar per fer un bon temps. D'aquesta manera a la primera part em situo entre els deu primers acompanyat de quatre corredors dels que no ens separem fins arribar al Tamborero (meitat de carrera-11km i 1200m de desnivell positiu). Aleshores és on decideixo que comença la meva carrera i trec el millor de mi per baixar rapidíssim. Però a vegades no tot surt bé, la velocitat i un petit descontrol em va ocasionar una forta caiguda al km 15 que em va obligar a replantejar-me la carrera. Tot i les molèsties, vaig poder aguantar fins a la meta acompanyat del gran Ivan que va estirar de mi en la última pujada i que, tot i poder-lo avançar a l’última baixada vam decidir arribar junts a meta. Des d’aquí li dono les gràcies i li dono moltíssimes forces per al seu repte de Portugal.

Finalment un temps de 2 hores i 18 min per a un recorregut de 22km i 1400metres de desnivell positiu que em va aconseguir una 7ª plaça en la categoria general compartida amb Ivan i un segon lloc en la categoria promesa.

Sempre m'han dit que les coses es demostren a les curses, que és  allà on queda plasmat tot. Jo penso que córrer és senzill, fàcil, no oblidant mai, que a vegades les coses no es mostren de la mateixa manera que en el paper i ens poden sorprendre entrebancs inesperats.

Seguint el camí

 Hola a tots després d’un temps sense competicions!

Després d’unes molt bones vacances de Setmana Santa, torna l’emoció: a posar-se el dorsal i a corre!

Aquesta Setmana Santa vaig anar a Cantavieja durant 4 dies on vaig donar el màxim en cada entrenament, i és que cada vegada em veig més fort i més prop dels meus objectius.  La motivació era molt gran, ja que tenia la oportunitat de correr per les muntanyes a toca de casa, i això ho havia d’aprofitar! D’aquesta manera vaig poder acumular bastant desnivell, i també vaig poder reconèixer el recorregut que m’espera aquest diumenge 19 d’Abril: la primera cursa de la Copa d’Aragó que tindrà lloc a la Iglesuela del Cid.

ESPECTACULAR, és la millor paraula que definiria la Cursa del diumenge passat realitzada a  la població  d’Alfara de Carles; una d'aquelles curses 100% muntanya! Personalment, vaig plantejar-me-la com un entrenament amb la idea d’agafar sensacions i gaudir, atès que totes les forces les havia de guardar per l’objectiu primordial de la setmana següent.

D'aquesta manera vaig començar molt tranquil col·locant-me bé des d'un principi; la primera muntada transcorria per una sendera estreta i vaig decidir seguir a Jon Reverter ja que ell sempre  porta un molt bon ritme en el qual em podia  sentir còmode, i a més, tindria companyia durant la cursa. No obstant això, un cop va començar la verdadera pujada vaig veure que podia donar una mica més sense forçar-me, i vaig decidir avançar. Aleshores van venir les dues tarteres  impressionants, on al finalitzar la segona em vaig perdre, sort de Ximo i Javier Gine que em van avisar i vaig tornar a seguir el transcurs de la cursa. Va ser una cursa diferent a les anteriors, ja que les tarteres no va ser l’únic punt de la carrera on vaig perdre el sender de la cursa, però perdent-se un també apren noves coses... Finalment els transcurs de la cursa em va portar a ser 1Sub23 i 9 de la general en un temps de 2 hores i 35 min per un recorregut de 22km i 1650m de desnivell positiu. La veritat és que estic molt content dels resultats, i amb moltes ganes de debutar a la Copa d’Aragó..

Com sempre agrair a tota la meua família, en especial al meu cosí David per aquesta setmana santa on ma donat molts d’ànims i moltes il·lusions. També a Jose per ajudar-me en la última sèrie del divendres i com no a la botiga Lo Corriol per la seva confiança i ajuda.

I és que no em d’oblidar mai, que lo difícil és lo que val la pena, així que a seguir esforçant-nos!