miércoles, 29 de abril de 2015

Campionat d'Aragó

Relax. Descans. Calma. Miro enrere i me’n adono de tot el que he avançat. Fa una setmana aproximadament estava complint un dels meus objectius; debutar en el campionat d’Aragó. A vegades no sóc conscient de lo ràpid que m’estan passant les coses, i és a mesura de tatxar propòsits després de tres mesos en el món de les carreres que me’n adono i agafo forces per marcar-me més i millors metes.

Nervis. Concentració. Ímpetu. La nit abans de la carrera va ser de les més dures, la emoció m’embargava el cos. Aquesta carrera era especial. Era la primera cursa del Campionat d’Aragó, una de les metes proposades, i de moment, la més important, però hi havien, a més a més, raons de sentiment. La carrera transcorria al poble veí del qual prové tota la meva família, i on es troben, en part, les arrels de la meva passió per aquest esport: el trailrunning. D'aquesta manera dissabte després de dinar acompanyat de la meva mare agafàvem el cotxe i direcció Cantavieja  per fer nit a casa dels meus avis.  Allà vaig assistir amb els meus cosins i alguns amics de l'A.D.Maestrazgo a la xerrada informativa del recorregut de  la cursa.



Il·lusió. Seguretat. Força. Arriba el dia! Em desperto a les 7 amb tot preparat i moltes ganes de arrencar, així que en poc temps em planto a la línia de sortida ple de nervis esperant que tot surti bé. Començo tranquil i tenint molt clara la meva estratègia: guardar forces per apretar a la segona meitat del recorregut que és més corredora i és on puc aprofitar per fer un bon temps. D'aquesta manera a la primera part em situo entre els deu primers acompanyat de quatre corredors dels que no ens separem fins arribar al Tamborero (meitat de carrera-11km i 1200m de desnivell positiu). Aleshores és on decideixo que comença la meva carrera i trec el millor de mi per baixar rapidíssim. Però a vegades no tot surt bé, la velocitat i un petit descontrol em va ocasionar una forta caiguda al km 15 que em va obligar a replantejar-me la carrera. Tot i les molèsties, vaig poder aguantar fins a la meta acompanyat del gran Ivan que va estirar de mi en la última pujada i que, tot i poder-lo avançar a l’última baixada vam decidir arribar junts a meta. Des d’aquí li dono les gràcies i li dono moltíssimes forces per al seu repte de Portugal.

Finalment un temps de 2 hores i 18 min per a un recorregut de 22km i 1400metres de desnivell positiu que em va aconseguir una 7ª plaça en la categoria general compartida amb Ivan i un segon lloc en la categoria promesa.



Sempre m'han dit que les coses es demostren a les curses, que és  allà on queda plasmat tot. Jo penso que córrer és senzill, fàcil, no oblidant mai, que a vegades les coses no es mostren de la mateixa manera que en el paper i ens poden sorprendre entrebancs inesperats.


No hay comentarios:

Publicar un comentario