martes, 10 de marzo de 2015

Vivint l'instant

Bon dia a tots i totes, avui després de finalitzar la Cursa De Les Fonts a Xerta vull fer una petita reflexió dels meus avenços en l’aventura empresa del trailrunning. Desprès de debutar a les quatre primeres carreres de la temporada puntuables al Circuit de Terres de L’Ebre, s’aproxima un període de tres setmanes sense competir que em servirà per recuperar i preparar de la millor forma el meu pròxim repte: Competir a la Copa d’Aragó.

Ara mateix reflexiono sobre com estava abans de començar-ho tot, fa poc més d’un mes, quan vaig decidir deixar el futbol i començaren un altre esport que em cridava l’atenció. Les coses, tal i com he pogut anar compartint, han anat molt més ràpid del que m’esperava, no donant temps gairebé a assimilar tot lo què m’ha passat en un transcurs de 4 carreres. La veritat és que em va costar donar el pas, però estic retrobant la passió pel dia a dia, pel petits límits, en altres paraules, estic recuperant la motivació i il·lusió que feia temps que no sentia. Tot això em dona forces per tira endavant, per seguir millorant, i sobre tot, per anar perseguint nous reptes, i es que guanyar no vol dir acabar en primera posició, no vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits i les nostres pors. I això és al final el que realment compte, la pròpia superació. I és ara, que cada cop em veig més a prop dels millors quan valoro la pròpia superació, més que les posicions aconseguides, però no m’oblido de les dificultats de la vida, que pot ser que un dia no em trobi al costat dels grans, però que hauré d’estar agraït d’arribar on he arribat i seguir gaudint d’allò que la naturalesa ens aporta sense esperar res a canvi.

Després d’aquesta reflexió us explicaré com ha anat la cursa d’aquest cap de setmana celebrada a Xerta. Sense cap dubte, era un dels reptes als quals tenia més respecte, ja que es la cursa més llarga realitzada fins avui, i no les tenia totes de si podria superar els 27km amb els 1700m de desnivell positiu. No obstant això, em vaig sorprendre a mi mateix, de nou, al superar-la amb un temps de 2 hores i 52 minuts que em van permetre la primera posició a la categoria Sub23 i una 7 posició a la general. Val a dir, que molts dels super-cracks de la Cursa estaven realitzant la seva tercera etapa de la Ultra Trail De Les Fonts per lo que aquesta última etapa la vam jugar en una mica d’avantatge.. Com ja vaig dir per les rets socials la primera part de la carrera em vaig sentir molt bé fins arribar a la Coscollosa (16 km aproximadament) però la segona part se’m va fer bastant llarga, i tot i que les cames em van aguantar, el cap va començar a donar moltes voltes i vaig arribar a la molt esperada meta cansat de ment.

Finalment com sempre agrair a tota la meva família que aquest cop em va ajuda més que mai a poder arribar a meta. Vos estimo moltíssim! Per altra banda, agrair a la llum que sempre m’acompanya en el viatge i a Agustí de la botiga de Lo Corriol per confiar en mi i ajudar-me en tot, així com a José per tots els consells i els ànims que em dona cada dia. Per últim, agrair a tota aquella gent dels avituallaments per cridar, animar i donar-me unes forces impressionants, de veritat sou increïbles!!

I.. gràcies a tot el poble de Xerta que durant un cap de setmana ens han fet gaudir del nostre territori i d’un esport que uneix cada cop més persones.

lunes, 2 de marzo de 2015

Somiant despert


A vegades ens conformem en comptes de arriscar-nos sense pensar que cada dia que passa no tornarà.

Divendres passat mentre tornava cap a Tortosa en tren em vaig trobar una amable senyora d’avançada edat amb greus dificultats per caminar per ella mateixa. El meu cap  no li va deixar de donar voltes: Que faria jo si no pogués caminar ni córrer? Vaig sentir-me afortunat de tindre vida, de poder sortir i córrer per la muntanya, de gaudir de tot allò que la natura ens aporta. Em vaig sentir motivat per aquestes petites coses que et dóna la vida i que no sempre apreciem, només tenia una cosa al cap: aprofitar cada instant fent allò que m’agrada. Corre. La vida es curta, efímera, així que hem de aprofitar-la.


Retornant al tema, m’agradaria destacar aquest cap de setmana atès que ha sigut molt productiu. En primer lloc, divendres a la tarda vaig anar a fer canvi de pneumàtics per esta ben preparat per la carrera que transcorreria diumenge a la botiga Lo Corriol on Agustí em va proporcionar el nou calçat: les Saucony Xodus 5.0. Ja que em trobava  a Sant Carles de la Ràpita, localització on es duria a terme la carrera, vaig aprofitar per preguntar pel recorregut per tal d’anar-me preparant mentalment. Però l’entrenament mental no em faria guanyar la cursa així que dissabte pel matí vaig sortir a soltar les cames i vaig fer un temps que em va sorprendre cap a bé: 9km en 34min. Sense deixar de banda el món del trailrunning, a la tarda acompanyat de la meva tieta Eugenia vam tornar a la Ràpita on la organització del centre excursionista La Foradada de Sant Carles de la Rapità va prepara una xarrada que realitzà el gran Kiko Soler sobre la seva experiència en aquest món.  

Les 7 del matí i sense son, disposat ara sí, a donar-ho tot després d’un cap de setmana ple d’emocions. Havia arribat el gran dia, la carrera. Vaig anar a trobar-me amb els meus companys de l’agrupació Deportiva Maestrazgo, i vaig saludar alguns corredors coneguts. Ja ho teníem tot, només em faltava una
cosa: en José donant-me ànims abans de començar la cursa, tot i que comptava amb el seu suport incondicional. El resultat de la carrera va ser molt bo, la vaig gaudir molt, vaig sentir-me bé corren i, a més a més, vaig complir el meu objectiu: baixar de les dues hores. Així doncs, amb un temps de 1:59 min vaig obtindre la primera posició en la categoria sub23 i una desena posició de la categoria general en una cursa consistent en 21 km i 1000 de desnivell. Els companys de l’agrupació també es trobaven al cap davant, per una part Javier Robres amb un temps de 1:45 va aconseguir una primera posició de la general, i per l’altre Fernando Beser amb un temps de 2:21 va quedar 3r de veterans. Cal destacar que  les noves bambes, les Saucondy Xodus 5.0 em van resultar molt còmodes i, m’agradaria destacar també la seva sola vibrant que donà molts bons resultats.


Per acabar agrair com sempre a tota la meva família que sempre m’ajuda i estan en mi en tot moment, també a Jose i Nuria per vindrem veure arribar a meta i animar-me i a Agustí de lo Corriol per el seu suport i per aconsellar-me i encoratjar a baixar de dues hores a la carrera. Per últim  gràcies a tota la gent que em pregunta i s’interessa. Moltes gracies i ens veiem el pròxim diumenge a la carrera de Xerta!