Campionat d'Aragó

Relax. Descans. Calma. Miro enrere i me’n adono de tot el que he avançat. Fa una setmana aproximadament estava complint un dels meus objectius; debutar en el campionat d’Aragó. A vegades no sóc conscient de lo ràpid que m’estan passant les coses, i és a mesura de tatxar propòsits després de tres mesos en el món de les carreres que me’n adono i agafo forces per marcar-me més i millors metes.

Nervis. Concentració. Ímpetu. La nit abans de la carrera va ser de les més dures, la emoció m’embargava el cos. Aquesta carrera era especial. Era la primera cursa del Campionat d’Aragó, una de les metes proposades, i de moment, la més important, però hi havien, a més a més, raons de sentiment. La carrera transcorria al poble veí del qual prové tota la meva família, i on es troben, en part, les arrels de la meva passió per aquest esport: el trailrunning. D'aquesta manera dissabte després de dinar acompanyat de la meva mare agafàvem el cotxe i direcció Cantavieja  per fer nit a casa dels meus avis.  Allà vaig assistir amb els meus cosins i alguns amics de l'A.D.Maestrazgo a la xerrada informativa del recorregut de  la cursa.

Il·lusió. Seguretat. Força. Arriba el dia! Em desperto a les 7 amb tot preparat i moltes ganes de arrencar, així que en poc temps em planto a la línia de sortida ple de nervis esperant que tot surti bé. Començo tranquil i tenint molt clara la meva estratègia: guardar forces per apretar a la segona meitat del recorregut que és més corredora i és on puc aprofitar per fer un bon temps. D'aquesta manera a la primera part em situo entre els deu primers acompanyat de quatre corredors dels que no ens separem fins arribar al Tamborero (meitat de carrera-11km i 1200m de desnivell positiu). Aleshores és on decideixo que comença la meva carrera i trec el millor de mi per baixar rapidíssim. Però a vegades no tot surt bé, la velocitat i un petit descontrol em va ocasionar una forta caiguda al km 15 que em va obligar a replantejar-me la carrera. Tot i les molèsties, vaig poder aguantar fins a la meta acompanyat del gran Ivan que va estirar de mi en la última pujada i que, tot i poder-lo avançar a l’última baixada vam decidir arribar junts a meta. Des d’aquí li dono les gràcies i li dono moltíssimes forces per al seu repte de Portugal.

Finalment un temps de 2 hores i 18 min per a un recorregut de 22km i 1400metres de desnivell positiu que em va aconseguir una 7ª plaça en la categoria general compartida amb Ivan i un segon lloc en la categoria promesa.

Sempre m'han dit que les coses es demostren a les curses, que és  allà on queda plasmat tot. Jo penso que córrer és senzill, fàcil, no oblidant mai, que a vegades les coses no es mostren de la mateixa manera que en el paper i ens poden sorprendre entrebancs inesperats.

Seguint el camí

 Hola a tots després d’un temps sense competicions!

Després d’unes molt bones vacances de Setmana Santa, torna l’emoció: a posar-se el dorsal i a corre!

Aquesta Setmana Santa vaig anar a Cantavieja durant 4 dies on vaig donar el màxim en cada entrenament, i és que cada vegada em veig més fort i més prop dels meus objectius.  La motivació era molt gran, ja que tenia la oportunitat de correr per les muntanyes a toca de casa, i això ho havia d’aprofitar! D’aquesta manera vaig poder acumular bastant desnivell, i també vaig poder reconèixer el recorregut que m’espera aquest diumenge 19 d’Abril: la primera cursa de la Copa d’Aragó que tindrà lloc a la Iglesuela del Cid.

ESPECTACULAR, és la millor paraula que definiria la Cursa del diumenge passat realitzada a  la població  d’Alfara de Carles; una d'aquelles curses 100% muntanya! Personalment, vaig plantejar-me-la com un entrenament amb la idea d’agafar sensacions i gaudir, atès que totes les forces les havia de guardar per l’objectiu primordial de la setmana següent.

D'aquesta manera vaig començar molt tranquil col·locant-me bé des d'un principi; la primera muntada transcorria per una sendera estreta i vaig decidir seguir a Jon Reverter ja que ell sempre  porta un molt bon ritme en el qual em podia  sentir còmode, i a més, tindria companyia durant la cursa. No obstant això, un cop va començar la verdadera pujada vaig veure que podia donar una mica més sense forçar-me, i vaig decidir avançar. Aleshores van venir les dues tarteres  impressionants, on al finalitzar la segona em vaig perdre, sort de Ximo i Javier Gine que em van avisar i vaig tornar a seguir el transcurs de la cursa. Va ser una cursa diferent a les anteriors, ja que les tarteres no va ser l’únic punt de la carrera on vaig perdre el sender de la cursa, però perdent-se un també apren noves coses... Finalment els transcurs de la cursa em va portar a ser 1Sub23 i 9 de la general en un temps de 2 hores i 35 min per un recorregut de 22km i 1650m de desnivell positiu. La veritat és que estic molt content dels resultats, i amb moltes ganes de debutar a la Copa d’Aragó..

Com sempre agrair a tota la meua família, en especial al meu cosí David per aquesta setmana santa on ma donat molts d’ànims i moltes il·lusions. També a Jose per ajudar-me en la última sèrie del divendres i com no a la botiga Lo Corriol per la seva confiança i ajuda.

I és que no em d’oblidar mai, que lo difícil és lo que val la pena, així que a seguir esforçant-nos!

Vivint l'instant

Bon dia a tots i totes, avui després de finalitzar la Cursa De Les Fonts a Xerta vull fer una petita reflexió dels meus avenços en l’aventura empresa del trailrunning. Desprès de debutar a les quatre primeres carreres de la temporada puntuables al Circuit de Terres de L’Ebre, s’aproxima un període de tres setmanes sense competir que em servirà per recuperar i preparar de la millor forma el meu pròxim repte: Competir a la Copa d’Aragó.

Ara mateix reflexiono sobre com estava abans de començar-ho tot, fa poc més d’un mes, quan vaig decidir deixar el futbol i començaren un altre esport que em cridava l’atenció. Les coses, tal i com he pogut anar compartint, han anat molt més ràpid del que m’esperava, no donant temps gairebé a assimilar tot lo què m’ha passat en un transcurs de 4 carreres. La veritat és que em va costar donar el pas, però estic retrobant la passió pel dia a dia, pel petits límits, en altres paraules, estic recuperant la motivació i il·lusió que feia temps que no sentia. Tot això em dona forces per tira endavant, per seguir millorant, i sobre tot, per anar perseguint nous reptes, i es que guanyar no vol dir acabar en primera posició, no vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits i les nostres pors. I això és al final el que realment compte, la pròpia superació. I és ara, que cada cop em veig més a prop dels millors quan valoro la pròpia superació, més que les posicions aconseguides, però no m’oblido de les dificultats de la vida, que pot ser que un dia no em trobi al costat dels grans, però que hauré d’estar agraït d’arribar on he arribat i seguir gaudint d’allò que la naturalesa ens aporta sense esperar res a canvi.

Després d’aquesta reflexió us explicaré com ha anat la cursa d’aquest cap de setmana celebrada a Xerta. Sense cap dubte, era un dels reptes als quals tenia més respecte, ja que es la cursa més llarga realitzada fins avui, i no les tenia totes de si podria superar els 27km amb els 1700m de desnivell positiu. No obstant això, em vaig sorprendre a mi mateix, de nou, al superar-la amb un temps de 2 hores i 52 minuts que em van permetre la primera posició a la categoria Sub23 i una 7 posició a la general. Val a dir, que molts dels super-cracks de la Cursa estaven realitzant la seva tercera etapa de la Ultra Trail De Les Fonts per lo que aquesta última etapa la vam jugar en una mica d’avantatge.. Com ja vaig dir per les rets socials la primera part de la carrera em vaig sentir molt bé fins arribar a la Coscollosa (16 km aproximadament) però la segona part se’m va fer bastant llarga, i tot i que les cames em van aguantar, el cap va començar a donar moltes voltes i vaig arribar a la molt esperada meta cansat de ment.

Finalment com sempre agrair a tota la meva família que aquest cop em va ajuda més que mai a poder arribar a meta. Vos estimo moltíssim! Per altra banda, agrair a la llum que sempre m’acompanya en el viatge i a Agustí de la botiga de Lo Corriol per confiar en mi i ajudar-me en tot, així com a José per tots els consells i els ànims que em dona cada dia. Per últim, agrair a tota aquella gent dels avituallaments per cridar, animar i donar-me unes forces impressionants, de veritat sou increïbles!!

I.. gràcies a tot el poble de Xerta que durant un cap de setmana ens han fet gaudir del nostre territori i d’un esport que uneix cada cop més persones.

Somiant despert

A vegades ens conformem en comptes de arriscar-nos sense pensar que cada dia que passa no tornarà.

Divendres passat mentre tornava cap a Tortosa en tren em vaig trobar una amable senyora d’avançada edat amb greus dificultats per caminar per ella mateixa. El meu cap  no li va deixar de donar voltes: Que faria jo si no pogués caminar ni córrer? Vaig sentir-me afortunat de tindre vida, de poder sortir i córrer per la muntanya, de gaudir de tot allò que la natura ens aporta. Em vaig sentir motivat per aquestes petites coses que et dóna la vida i que no sempre apreciem, només tenia una cosa al cap: aprofitar cada instant fent allò que m’agrada. Corre. La vida es curta, efímera, així que hem de aprofitar-la.

Retornant al tema, m’agradaria destacar aquest cap de setmana atès que ha sigut molt productiu. En primer lloc, divendres a la tarda vaig anar a fer canvi de pneumàtics per esta ben preparat per la carrera que transcorreria diumenge a la botiga Lo Corriol on Agustí em va proporcionar el nou calçat: les Saucony Xodus 5.0. Ja que em trobava  a Sant Carles de la Ràpita, localització on es duria a terme la carrera, vaig aprofitar per preguntar pel recorregut per tal d’anar-me preparant mentalment. Però l’entrenament mental no em faria guanyar la cursa així que dissabte pel matí vaig sortir a soltar les cames i vaig fer un temps que em va sorprendre cap a bé: 9km en 34min. Sense deixar de banda el món del trailrunning, a la tarda acompanyat de la meva tieta Eugenia vam tornar a la Ràpita on la organització del centre excursionista La Foradada de Sant Carles de la Rapità va prepara una xarrada que realitzà el gran Kiko Soler sobre la seva experiència en aquest món.  

Les 7 del matí i sense son, disposat ara sí, a donar-ho tot després d’un cap de setmana ple d’emocions. Havia arribat el gran dia, la carrera. Vaig anar a trobar-me amb els meus companys de l’agrupació Deportiva Maestrazgo, i vaig saludar alguns corredors coneguts. Ja ho teníem tot, només em faltava una

cosa: en José donant-me ànims abans de començar la cursa, tot i que comptava amb el seu suport incondicional. El resultat de la carrera va ser molt bo, la vaig gaudir molt, vaig sentir-me bé corren i, a més a més, vaig complir el meu objectiu: baixar de les dues hores. Així doncs, amb un temps de 1:59 min vaig obtindre la primera posició en la categoria sub23 i una desena posició de la categoria general en una cursa consistent en 21 km i 1000 de desnivell. Els companys de l’agrupació també es trobaven al cap davant, per una part Javier Robres amb un temps de 1:45 va aconseguir una primera posició de la general, i per l’altre Fernando Beser amb un temps de 2:21 va quedar 3r de veterans. Cal destacar que  les noves bambes, les Saucondy Xodus 5.0 em van resultar molt còmodes i, m’agradaria destacar també la seva sola vibrant que donà molts bons resultats.

Per acabar agrair com sempre a tota la meva família que sempre m’ajuda i estan en mi en tot moment, també a Jose i Nuria per vindrem veure arribar a meta i animar-me i a Agustí de lo Corriol per el seu suport i per aconsellar-me i encoratjar a baixar de dues hores a la carrera. Per últim  gràcies a tota la gent que em pregunta i s’interessa. Moltes gracies i ens veiem el pròxim diumenge a la carrera de Xerta!

MUNTANYA I SALUT!

Els dubtes, les pors i els errors són el que fan la vida més interessant i superar-los és el que fa que la vida tingui sentit. Així és com m'he plantejat el meu viatge en el món del trailrunning, qüestió de superació.

Els nervis junt amb la il·lusió se'm van ajuntar a la meva segona carrera realitzada el passat diumenge dia  22 a Miravet a la  anomenada 7ª Cursa de Cameta Coixa plena de corredors d'alt nivell. Es respirava un aire ple d'expectatives i tensió, es tractava d'una carrera important ja que el resultat puntuava tant a la Copa Catalana com al Circuit Terres de l'Ebre.

Ens vam trobar dins del Castell de Miravet 350 corredors disposats a donar-ho tot quan va sonar el tret de sortida. 

El principi de la carrera estava molt motivat, el ritme era alt i  em sentia molt còmode, no obstant les cames no van tardar en ressentir-se dels forts desnivells del terreny, era una carrera trenca cames. A tot això es va sumar un factor que no tenia previst, el meu estomac va començar a suposar-me un inconvenient per realitzar la carrera tranquil·lament.

Quan l'estomac m'estava guanyant la batalla, a l'altura del tercer avituallament vaig conèixer a Victor, un corredor de Lleida que competia per fe la Copa.  Gràcies a ell  vaig tornar a recuperar les forces per seguir endavant. A vegades  aprens més durant el viatge que no pas arribant a la meta, i es que l'home és un animal social per naturalesa, com bé diria Aristóteles: zoon logon politikon.  

Quan ja tenia el cap en arribar al final, vam emprendre el descens direcció al poble. Un descens bastant tècnic, tal i  com diria Juan Ramón.

Els resultats de la carrera van ser molt bons malgrat els entrebancs. Vaig fer un temps de 2 hores i 19 min en un recorregut de 21km i 1300m de desnivell, que em van donar una 4 posició en la categoria sub23 i  una 33 de la general. 

La superació d'aquestes dues carreres passades amb bons resultats m'està motivant a continuar endavant i amb més força.

Ara toca concentrar-nos en la pròxima carrera a la Ràpita que correspon a la 7ª Pujada a la Foradada Memorial Joan Aloy i que puntua al Circuit de les Terres de L’Ebre.

Per acabar l’entrada del blog agrair  com sempre a la meva família que sempre esta allí donant-me suport. A  Agustí de la botiga Lo corriol per la confiança i els ànims que em dóna, així com a José per tot el que m’ensenya i fa perquè gaudeixi i aprengui d’aquest món. També agrair a totes aquelles persones que m’animen i s'interessen pel meu desenvolupament.  I finalment aquella  veu,força, raig de sol,  que sempre esta allí i que sense la qual no seria possible res. 

ALTRA LONE PEAK 2.0

Corre és un esport individual, però el material esportiu és l'amic indispensable que t’acompanya al llarg de cada sortida. Per aquest motiu dedicaré algunes de les meves entrades a fer referència a aquests companys inseparables.  D'altra banda, em sembla oportú per tal de demostrar la meva experiència amb el equipatge i poder-lo recomanar perquè altres facin les seves sortides còmodament.

En aquesta entrada vull parlar d’unes bambes que s’estan obrint camí en el món del trailrunning, les Lone peack 2.0 de la marca Altra. Durant aquesta temporada són les que utilitzaré ja que Lo Corriol ha dipositat en mi la confiança per provar-les i els resultats en els entrenaments de moment han sigut molt bons.

Ara bé, quin és el secret aquestes bambes perquè decidís quedar-me-les en comptes de provar unes altres?

En primer lloc m’agradaria destacar la seva comoditat i lleugeresa, però sobretot la comfortabilitat que comporta que siguin cero drop, és a dir,  que no hi hagi diferencia entre la part delantera de la bamba i la part de redere on es col·locaría el taló, proporcionant una posició molt més natural al corre.

En segon lloc, i tal i com s’observa a simple vista la horma dels dits és molt més ample que la de les bambes estàndard, de manera que els dits dels peus es poden expandir i no es comprimeixen al cap d’hores corrent, inconvenient  que sí que tenen moltes maques conegudes de calçat de muntanya. A més a més, aquesta  disseny més ampli de la part de davant del calçat esportiu facilita la adherència ja que els dits poden actuar de manera independentment i a més proporciona una major superfície de contacte.

En tercer i últim lloc, remarcar la gran amortiguació que presenta, quelcom que proporciona  un rendiment espectacular en terrenys més tècnics i rocosos. Per altra banda, adherència a la superfície esta garantida per una sola dissenyada amb tacs multidireccionals, no obstant, el seu rendiment disminueixi en roca humida.

Per tots aquells que estiguin interessats en aquest innovador model que permet un estil de corre molt més natural us adjunto els links tant de la pàgina web de la marca Altra, com l’enllaç d’un video resum sobre el funcionament de les bambes en acció.

WEB: http://www.altrarunning.es/

VIDEO:https://www.youtube.com/watch?v=lAwbIWOz9cY

Per acabar aquesta entrada m’agradaria agrair a Agustí representant de la botiga Lo Corriol per fer-me coneixer aquestes bambes espectaculars, les Altra lone peak 2.0, amb les quals competiré el proper diumenge a Miravet esperant a realitzar amb aquestes noves companyes, una molt bona carrera.

Iniciant l'aventura

Diuen que mai saps del que ets capaç si no te la jugues, per això vaig donar el pas, després de 14 anys dedicats al futbol vaig decidir iniciar el meu camí en el que des de sempre havia estat la meva passió: el món de les curses de muntanya (trailrunnig).

Plasmar aquest nou viatge esportiu en un bloc em va semblar una bona idea de compartir aquesta nova etapa de la meva vida, tots els meus avenços, retrocessos i noves vivències, així com poder aprendre i reflexionar sobre els meus propis errors. M'agradaria animar a tots aquells que tinguin una passió, un somni ocult, que el persegueixin i trobin els seus propis reptes.

Per iniciar l'aventura m'he apuntat al Circuit de curses de muntanya de les terres de l'Ebre, i he debutat per primer cop en la 5º Cursa i Marxa de la marcenca de Bítem, consistent en 23km amb 1300 metres de desnivell. Al començament de la carrera tenia molt bones sensacions, les cames  responien molt bé i veia que els entrenaments precedents em donaven molt bons resultats. Els primers 18 km no van suposar un obstacle seriós, inclús en algun moment vaig detenir-me a observar al paisatge nevat del Cim de Montsapre que anava descobrint a mesura que avançava. No obstant això, cap el final de la carrera les ampolles a les plantes del peu i un petit esquinç em van jugar una mala passada, però la motivació  que m'havia aportat tota la meva família al confiar en mi, i en especial la meva mare em va ajudar a fer l'últim sprin cap a Bítem. 

Els resultats m'han sorprès gratament a mi mateix al realitzar-la en 2h i 15 min i aconseguint una primera posició  en la categoria sub23 i una divuitena posició  en la categoria general.

Primera posició  a la categoria sub23 a la 5º Cursa i Marxa de la marcenca de Bitem 

Aquesta primera experiència m'ha aportat seguretat, decisió, i sobretot motivació per esforçar-me cada cop més i seguir endavant en aquest nou repte. M'agradaria agrair especialment  a la botiga Lo Corriol per fixar-se en mi i donar-me un  bot de confiança en aquesta temporada, així com per oferir-me la seva ajuda en tot allò que necessiti.

Així doncs, aprofitaré totes aquestes experiències per superar el meu pròxim repte: la cursa de Miravet del pròxim diumenge.

Per acabar, en aquesta primera entrada al bloc, m'agradaria agrair a tota la gent que m'ha ajudat a donar aquest gran pas, a tota la meva família i en especial als meus pares, la meva germana i la meva tieta Eugenia per recolzar-me en tot moment, així com a l'agrupació esportiva Maestrazgo Canyeros Bar per donar-me la  l'oportunitat de representar-los i corre en el seu nom, i en especial  a Fermin,Enrique i David per descobrirme aquest món i Juan Ramón, president de l'agrupació. Vull fer especial menció a dos amics molt importants per mi, Alex i Marc per la seva ajuda, a José Galeano per confiar en mi des de l'inici i finalment aquella persona que sempre està al meu costat per fer-me feliç i recolzar-me en tot moment i que no sabre mai com agrair-li tot el que fa per mi. Mil gracies!