Els dubtes, les pors i els errors són el que fan la vida més interessant i superar-los és el que fa que la vida tingui sentit. Així és com m'he plantejat el meu viatge en el món del trailrunning, qüestió de superació.
Els nervis junt amb la il·lusió se'm van ajuntar a la meva segona carrera realitzada el passat diumenge dia 22 a Miravet a la anomenada 7ª Cursa de Cameta Coixa plena de corredors d'alt nivell. Es respirava un aire ple d'expectatives i tensió, es tractava d'una carrera important ja que el resultat puntuava tant a la Copa Catalana com al Circuit Terres de l'Ebre.
Ens vam trobar dins del Castell de Miravet 350 corredors disposats a donar-ho tot quan va sonar el tret de sortida.
El principi de la carrera estava molt motivat, el ritme era alt i em sentia molt còmode, no obstant les cames no van tardar en ressentir-se dels forts desnivells del terreny, era una carrera trenca cames. A tot això es va sumar un factor que no tenia previst, el meu estomac va començar a suposar-me un inconvenient per realitzar la carrera tranquil·lament.
Quan l'estomac m'estava guanyant la batalla, a l'altura del tercer avituallament vaig conèixer a Victor, un corredor de Lleida que competia per fe la Copa. Gràcies a ell vaig tornar a recuperar les forces per seguir endavant. A vegades aprens més durant el viatge que no pas arribant a la meta, i es que l'home és un animal social per naturalesa, com bé diria Aristóteles: zoon logon politikon.
Quan ja tenia el cap en arribar al final, vam emprendre el descens direcció al poble. Un descens bastant tècnic, tal i com diria Juan Ramón.
Els resultats de la carrera van ser molt bons malgrat els entrebancs. Vaig fer un temps de 2 hores i 19 min en un recorregut de 21km i 1300m de desnivell, que em van donar una 4 posició en la categoria sub23 i una 33 de la general.
La superació d'aquestes dues carreres passades amb bons resultats m'està motivant a continuar endavant i amb més força.
Ara toca concentrar-nos en la pròxima carrera a la Ràpita que correspon a la 7ª Pujada a la Foradada Memorial Joan Aloy i que puntua al Circuit de les Terres de L’Ebre.
Per acabar l’entrada del blog agrair com sempre a la meva família
que sempre esta allí donant-me suport. A Agustí de la botiga Lo corriol per la
confiança i els ànims que em dóna, així com a José per tot el que m’ensenya i fa perquè gaudeixi i aprengui d’aquest món. També agrair a totes aquelles persones que m’animen i s'interessen pel meu desenvolupament. I finalment aquella
veu,força, raig de sol, que sempre esta allí i que sense la qual no seria
possible res.
